L' ORGANIZACIÓ POLITICA

LA FAMÍLIA I EL MATRIMONI

SOCIETAT RELIGIOSA I CIVIL:

Els descendents d’un avantpassat comú per línia masculina formaven un grup polític, familiar i religiós anomenat gens. A partir del segle IV aC, sorgeix la família. Formaven la família tots els membres subjectes a l’autoritat del pater familias, "pare de família", la mare, els fills, els néts i altres descendents i també els esclaus. La paraula família, ve de famulus, ‘serf’, en origen significava el conjunt dels esclaus d’una casa.

LA FAMILIA COM A SOCIETAT RELIGIOSA:

L’erudit francès Fustel de Coulanges, en l’obra "La ciutat antiga", definia la família com "un grup de persones a les quals la religió permetia invocar la mateixa llar i oferir menjar fúnebre als mateixos avantpassats". Entre les persones que formaven la societat religiosa no hi havia l’esposa, si no renunciava al culte a la seva pròpia família, cosa que només passava si el matrimoni s’havia celebrat sota la fórmula "cum manu".

DÉUS PRIVATS:

• Lar familiar: Era el déu protector de la casa, representat pel foc domèstic, es venerava al lararium, una petita capella situada a l’atri de la casa.

  

                                                   

• Penats: El nom deriva de penus (rebost), eren déus protectors dels queviures de reserva de la família. Se'ls representava com dos joves que tenien a les mans el corn de l’abundància.

                                                      

• Manes: Ànimes dels difunts als quals anualment se’ls feia ofrenes de flors, llet, vi i mel, bé per l’aniversari de la seva mort, bé per les festes Parentalia que se celebraven al mes de febrer.

• Genius: Era l’esperit protector del pater familias com a generador i continuador de l’estirp familiar. Se l’acostumava a representar amb forma de serp. Les dones tenien la deessa Juno com a geni comú.

LA FAMILÍA COMA SOCIETAT CIVIL:

El pare tenia alguns privilegis:

• Tenia autoritat sobre la dona.
•  Podia acceptar o refusar un fill recent nascut.
• Tenia autoritat sobre els fills, que arribava fins i tot al dret a la vida o a la mort.
• Era l’amo absolut de la propietat familiar (patrimoni) i l’únic que tenia capacitat per comprar o vendre.
• Era l’únic de tota la família que tenia personalitat jurídica.

ELS FILLS:

Quan naixia un fill, la comadrona el dipositava als peus del pare. Si ell l’alçava en braços, manifestava públicament que l’acceptava, si es girava d’esquena i el deixava a terra, el recent nascut era exposat (abandonat) a la porta de la casa o en algun lloc destinat a tal efecte. Alguns els salvaven per convertir-los en esclaus, si eren nens, o prostitutes, si eren nenes. Els febles i els que tenien alguna deformitat eren eliminats o símplement se’ls deixava morir.

 El nom dels nens constava de tres components:

• Praenomen: Era el nom personal i generalment s’escriu abreujat. El nombre de noms era molt reduït: segons Varró no n’hi havia més de 30, i inicialment devien ser encara menys, ja que alguns dels habituals tenen l’origen en un adjectiu ordinal: Quintus era el cinquè fill, Sextus, Septimius, Octavius eren el sisè, el setè, el vuitè...
• Nomen: Era el nom comú a tots els membres de la gens. Caius Iulius Caesar indica que Cèsar pertanyia a la gens Júlia.
• Cognomen: És un sobrenom que té l’origen en algun defecte físic: Brutus, Balbus (quec); o en el lloc de naixement: Collatinus (nascut a Col·làcia), Coriolanus (nascut a Coriols); o en un fet heroic: Corvinus (perquè va derrotar un enemic amb l’ajut d’un corb), Torquatus (per haver vençut un gal i haver-li arrabassat el torques o collaret)...

EL MATRIMONI:

Era tenir fills per perpetuar la família i els cultes familiars (sacra privata).


                                



REQUISITS PER A UN MATRIMONI VÀLID:

Perquè un matrimoni fos legalment vàlid calia complir aquestes condicions:

• Tenir l’edat mínima: Donat que la finalitat primordial del matrimoni era tenir fills, calia que els contraents haguessin arribat a un cert desenvolupament físic: 12 anys les dones i entre 14 i 16 anys els homes.
• El consentiment dels pares: En els primers temps de la República, el matrimoni el decidien els pares sense tenir en compte l’opinió dels fills; en l’Imperi es va exigir també el consentiment dels contraents.
• Tenir el ius connubii (dret de matrimoni): Només el tenien les persones lliures amb dret de ciutadania. Es esclaus no tenien aquest dret i la seva unió s’anomenava contuberni (contubernium).

TIPUS DE MATRIMONI:

Hi havia tres modalitats:

• Confarreatio: S’anomena així perquè els contraents, en presència d’un sacerdot de Júpiter, compartien una mena de pa que es deia panis farreus. Era un matrimoni de caràcter religiós i indissoluble, només es podia dissoldre mitjançant una cerimònia semblant al casament que s’anomenava difarreatio.
• Coemptio: Era un simulacre de compra de la dona per part del marit, per aquest "venda", el pare cedia al marit l’autoritat sobre la seva fill; es fia en presència de cinc testimonis o més i d’un funcionari, anomenat librepens, que assistia a la cerimònia amb una balança com a símbol de la transacció comercial.
• Usus: La convivència durant un any, sense interrupció de tres nits, atorgava al marit la manus sobre l’esposa. Va ser el primer tipus de matrimoni que va desaparèixer.

CERIMONIAL DE CASAMENT: 

El matrimoni era un dels esdeveniments més importants de la vida familiar i anava

acompanyat d’un ric ritual. Abans tenien lloc les esposalles, era un acte que se feia davant de testimonis per segellar el compromís, doncs els promesos intercanviaven regals i un anell que es posava en el dit anular de la mà esquerra.

EL DIVORCI:

En els primers temps de la República, el marit podia repudiar la dona. Però segura-

ment no era una actitud gaire freqüent ni gaire acceptada socialment, com es pot deduir d’alguns casos que ens expliquen els escriptors romans.

A finals de la República, com que predominava el matrimoni sine manu, el divorci

va esdevenir molt més freqüent, i en l’Imperi ja estava molt generalitzat, tot i les

lleis d’August, que van ser promulgades més per pal·liar l’escassesa de naixements

que per impedir el divorci.


                                     

L' EDUCACIÓ

L'educació dels nens romans es feia en el si de la família. Els primers anys a càrrec de la mare i després en el cas dels nens a càrrec del pare. Els pares els transmitien coneixements del seu ofici, els consums dels avantpassats i els deures i els drets propis dels ciutadans. També els ensenyaven a llegir, a escriure i a comptar, també a nedar, a muntar a cavall i a fer servir l'espasa i la javelina. Els educaven per ser ciutadans honrats i útils per la comunitat.

PRIMERA ETAPA: LUDUS LITTERARIUS

Abastava fins als 11 o 12 anys, era a càrrec del "litterator o magister ludi". Eren escoles amb molt poc prestigi. Els professors estaven mal pagats i mal considerats. Eren homes de condició social molt baixa, alguns lliberats o esclaus. Cobraven un sou ínfim, segons els alumnes que tinguessin. Les famílies de nobilitats preferien professors particulars, grecs. Els nens de classe mitjana anaven a l'escola acompanyats d'un esclau, d'origen grec, anomenat pedagog (mainader).
La funció del professor era ensenyar a llegir, escriure i comptar. No tenien un lloc per estudiar, es posaven en qualsevol local, apartat de la gent amb una cortina, anava bé perquè un "litterator" fes la seva classe. Hi havia molt pocs mobles: una cadira amb respatller (cathedra) per al professor i pels alumnes unes cadires plegables.