MAGISTRATURAS: EL CURSUS HONORUM

                                       

El sistema polític romà va estar en evolució contínua. A Roma la constitució no estava escrita a l’estil de les modernes. Les institucions polítiques s’anaven reformant i acumulant d’acord amb les necessitats i la correlació de forces entre els diferents sectors de la població. El règim

republicà es va basar en tres pilars: 

• Les magistratures (càrrecs públics)
• El Senat
• Els comicis o assemblees.

LES MAGISTRATURES

Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar. Es distingeixen

dues menes de magistratures: les ordinàriesm que eren operatives en

temps de normalitat i les extraordinàries, que es constituïen en estats d’excepció.

Entre les ordinàries hi havien quatre amb poder executiu que s'encarregaven del govern. Constituïen el cursus honorum (la carrera política). Eren:

• Els cònsols : Eren dos i d’ells depenia la prefectura de la ciutat.
  Eren l’autoritat màxima, civil i militar: presidien el Senat i l’assemblea,
  dirigien l’exèrcit i manaven sobre la resta de magistrats.

• Els pretors: Eren els responsables de l’administració de la justícia, el praetor urbanus, s’ocupava dels litigis entre ciutadans romans i el praetor peregrinus,
  s’ocupava dels litigis en què intervenien forasters.
  
  
• Els edils: Eren quatre: dos patricis (curules) i dos plebeus. S’encarregaven
  de l’administració de la ciutat, com els regidors, s'encarregaven: obres
  públiques, festes, aprovisionament, seguretat ciutadana, etc.

• Els qüestors: Eren els encarregats de l’administració dels fons públics i del
  control de les despeses civils i militars, a Roma i en altres províncies.
  Aquestes quatre magistratures tenien característiques comunes:

Anualitat: La durada dels càrrecs era d’un any i no admetien pròrroga, hi havien eleccions cada any.

Col·legialitat: Era exercida per dos o més col·legues, amb la mateixa autoritat i dret a vetar-se.

Gratuïtat: Els càrrecs no estaven remunerats.

Progressivitat: La carrera política s’iniciava com a qüestor i per arribar

a ser cònsol s’havia de passar pels càrrecs intermedis.

Més magistratures:

Els censors: Eren elegits entre els excònsols. Dirigien la revisió del cens dels ciutadans cada cinc anys i controlaven els costums públics. Al final de la seva gestió

organitzaven un solemne sacrifici de purificació anomenat lustrum, d’on

procedeix el mot lustre, període de cinc anys.

Els tribuns de la plebs: Eren deu. Defensaven la plebs contra els abusos

dels altres magistrats. Convocaven i presidien el concili de la plebs. Es consideraven sagrats (intocables).

Les magistratures extraordinàries eren dues: el dictator era un magistrat amb plens poders, sense col·lega, elegit entre els excònsols per un període màxim de sis mesos i  el seu lloctinent, el mestre de la cavalleria.

EL SENAT

Era una fundació a la qual s’atribuïa a Ròmul. Les seves funcions en la política exterior i interior:

• Política exterior: Decisions sobre declaracions de guerra i signatures de pau, assignació de governs de les províncies, i decomandaments militars, etc.
• Política interior: ratificació de les lleis fins al segle III aC, direcció i control de l’actuació dels magistrats, administració de la hisenda pública, etc. Els seus dictàmens, anomenats senatus consulta que tenien força de llei. El nombre de senadors es va fixar en tres-cents a principis de la República. La llista era decidida cada cinc anys pels censors entre els membres de l’ordre senatorial, al qual pertanyien tots els que havien ocupat alguna de les magistratures. El senador amb un cursus honorum més gloriós tenia el títol de princeps Senatus. Els senadors que havien estat cònsols i els seus descendents constituïen la nobilitas, veritable nucli dirigent de la política i de la societat romanes.

ELS COMICIS

En el cas de la República romana hi havien els comicis o assemblees, a més dels Comicis curiats, hereus de l’època monàrquica i reduïts a funcions protocol·làries, hi havia dues

menes més de comicis: els Comicis centuriats i els Comicis tributs.

• Els Comicis centuriats: La seva fundació s’atribuïa al rei Servi

Tul·li. En aquests Comicis els ciutadans votaven, distribuïts segons les seves riqueses, en cinc classes o nivells, cadascun dels quals estava dividit en un nombre determinat de seccions

o centúries (193 en total). Cada centúria tenia un vot. La funció

principal dels Comicis centuriats era electoral: s’hi elegien les magistratures

majors (pretors, cònsols, censors). Es reunia als afores de Roma,

al Camp de Mart.

• Els Comicis tributs: Van tenir l’origen en la primitiva assemblea plebea (concilium plebis), però a partir del segle III aC ja hi participaven tots els ciutadans, patricis i plebeus. Votaven distribuïts en tribus o districtes electorals, segons el lloc de residència: hi havia quatre tribus urbanes i trenta-una de rurals. Era l’assemblea legislativa per excel·lència, tot i que s’hi elegien les magistratures menors (edils i qüestors) i els tribuns de laplebs. Es reunien al fòrum.

CONTESTA LAS PREGUNTAS:
1-¿Con qué cargos políticos actuales, emparejarías los antiguos cargos que se enumeran a continuación? Razona la respuesta en un máximo de dos lineas:

Cónsul: Actualmente un cónsul es un funcionario.

 Edil: Actualmente un edil es un regidor.

 Pontifex Maximus: Actualmente se refiere al Papa, el jefe supremo de la Iglesia católica.

 Proconsul: 

 Cuestor: 

2- Establece el modelo de Cursus Honorum que te plantearías tú para llegar a Presidente o Presidenta del Gobierno.

3-¿ Qué cargo ocupó el protagonista del cuadro que abre la entrada, Cincinato, y en qué circunstancias? ¿Qué ciudad lleva su nombre y dónde se halla?